Castelló celebra els 100 anys del Treball Social

Castelló, 19/03/2018.- El Col·legi de Treball Social de Castelló (COTS) celebra aquest dimarts, 20 de març, en el Menador Espai Cultural de la capital de la Plana el Dia Mundial del Treball Social 2018 amb el lema Promovent comunitats i entorns sostenibles. La jornada té com a objectiu enaltir la labor comunitària que exerceixen les i els professionals del Treball Social i reivindicar la seua presència en l’àmbit més proper a la ciutadania. Pretén a més ser un punt de trobada per debatre i reflexionar sobre la intervenció social d’aquest col·lectiu, i per commemorar el centenari de la publicació del llibre Social Diagnosis de Mary E. Richmond, “que va crear el Treball Social al món, tal com ho concebem avui”.

Així ho destaca Josefa Fombuena, Doctora per la Universitat de València i Diplomada en Treball Social, que impartirà la ponència Mary Richmond i el diagnòstic social: 100 anys de Treball Social, sobre la qual gira la jornada commemorativa en el Menador Cultural, que analitzarà com ha evolucionat la professió en aquest primer segle de vida. A la jornada li precedirà la celebració de l’Assemblea General del col·lectiu. L’agenda inclou també el primer homenatge a les col·legiades que s’han jubilat aquest any.

Mary Richmond (EUA, 1861–1928) va formalitzar les tècniques, continguts, sistema d’intervenció i teories del treball social. Amb la seua publicació en 1917 l’autora “va permetre que un conjunt d’activitats guiades per la bona voluntat es convertira en professió amb base científica i això ho va canviar tot”, assenyala Fombuena. Social Diagnosis es basa en la recerca de quinze anys per part de l’autora de 2.800 casos. Una publicació revolucionària en fixar en el diagnòstic social la base per a una bona intervenció amb la persona i advocar per tècniques com l’entrevista per desenvolupar la confiança, o estratègies encaminades a empoderarla, potenciant les seues capacitats per poder canviar la seua trajectòria social. “Repudiava la mendicitat”, recalca Fombuena. Al seu judici, Richmond va llançar dos pilars que sustenten la labor de les i els treballadors socials en l’actualitat: el concepte de justícia social i la idea que el que importa és la persona, amb rostre i història; “no un expedient”.

Tres dècades de Treball Social a la Comunitat Valenciana

“El pas del temps ha estat important en el cas del Treball Social”, apunta Fombuena. A la Comunitat Valenciana la professió ha nascut i s’ha consolidat en un marge de poc més de 30 anys. “Abans d’aquesta data els seus professionals es deien assistentes socials i estudiaven en escoles diocesanes. Ja no, avui ho fan a la universitat. Ens hem consolidat sobretot en formació i recerca, i això que encara ens queda molt per fer”.

Entre aquests reptes: sumar professionals. “Som molt poques encara; una mitjana de cinc per cada 20.000 habitants i això és ridícul”, lamenta la doctora. També queda pendent convertir-se en peça clau dels equips interdisciplinaris en, per exemple, els centres educatius. “En els col·legis no hi ha professionals del treball social, i això no hi ha qui ho entenga”. I finalment: seguir desenvolupant la part investigadora, amb més col·leccions de publicacions, “perquè això permetria millorar l’eficàcia de la intervenció per aconseguir l’objectiu: que la gent es puga valer per si mateixa”, així com disposar de facultats pròpies, com el cas de la Complutense de Madrid. A la Comunitat Valenciana hi ha un Departament de Treball Social dins de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. I en el cas d’Alacant, una Escola de Treball Social.

“Hem avançat molt i li devem molt a Mary Richmond. La seua idea del treball social era el d’una professió realitzada al carrer, amb l’atenció al pobre com a eix i desenvolupada principalment per dones; aquestes són els avantatges d’aquesta professió, i també les seues dificultats. Cal cuidar-la perquè encara és fràgil”, sosté Fombuena. Encara queden estereotips que combatre, reconeix aquesta experta: “Ens segueixen confonent amb personal voluntari, quan som professionals amb formació universitària i instruments de treball”.
Com definia Richmond el Treball Social? “Ella deia que per ser treballadora social fa falta la pràctica supervisada; una personalitat atractiva –amb un discurs que cale- i enèrgica, perquè et mous habitualment en situacions de dolor; i coneixements teòrics basats en els llibres. I jo creo això. Has de saber molt, però també connectar amb la gent”, afegeix Josefa Fombuena. Al llistat suma el coneixement minuciós del territori en el qual es mouen que tenen aquestes i aquests professionals.

Després dels avanços aconseguits, i encara amb les assignatures pendents que resumeixen aquest primer segle de vida del Treball Social, Fombuena s’atreveix a dilucidar un futur a llarg termini. Imagina com li agradaria que fos el seu col·lectiu dins d’altres cent anys, i ho té clar: “M’agradaria que poguérem ser menys necessàries, que puguem dedicar-nos a escriure novel·les –ressalta entre riures-. Perquè mentre siguem necessàries, no anem bé”.