Comunicat amb motiu del Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament

Castelló. Divendres 21 de maig de 2021

“La diversitat en la família humana hauria de ser causa d’amor i harmonia, com ho és en la música on diferents notes es fonen aconseguint un concorde perfecte” Abdu’l-Bahá (1844-1921)

Vivim en un món en moviment, en constant evolució i transformació; la trobada entre persones que provenen de diferents parts del planeta és el motor d’aquesta contínua transformació. La diversitat de cultures en el nostre entorn més pròxim ja no és l’avenir, és el present, i la riquesa de la diversitat cultural és l’escenari sobre el qual construïm el futur. Des de la nostra professió, aquest escenari plural ens plasma un desafiament important com a parts promotores que aquesta transformació es dirigisca cap al camí de la justícia social i la convivència pacífica.

La intensificació en els fluxos migratoris provocats per les contínues i creixents crisis humanitàries i els nombrosos conflictes bèl·lics que assoten a tothom, ha fet que el “mapa humà” del nostre país siga cada vegada més divers. Tant les migracions forçoses, és a dir, aquelles que es donen com a resultat de conflictes o desastres naturals, com els desplaçaments causats per la pobresa, la inestabilitat, la marginació i la falta d’oportunitats econòmiques i de desenvolupament, que com ja va dir Ghandi “la pobresa és la pitjor de les violències”, comporten la mobilitat de persones en situacions d’extrema pobresa, extremadament vulnerables i sense la possibilitat de cobrir les seues necessitats bàsiques de manera immediata per elles mateixes. Enfront d’això, per al treball social és irrebatible l’acceptació de la connatural cultura, entenent aquesta, com la manera de racionalitzar la realitat, com a sustentació per a aconseguir l’autonomia d’aquestes persones en la societat d’acolliment. Prenent aquest fet com a premissa són edificants les aportacions que va fer Édouard Glissant quan parlava de la criollizació de les cultures, en les seues reflexions visibilitza a aquelles persones que migren en solitari, el “migrant nu” del qual parla, “que no és lliure d’expressar-se no perquè no vulga sinó perquè li resulta impossible fer-ho”.

Des de la meua trajectòria professional, em venen al capdavant uns quants migrants nus, als quals els és francament difícil deixar la seua aportació en la criollizació que estem vivint, a pesar que som plenament conscients i persones consciencioses en l’acceptació de la diversitat cultural, a tenor dels tractats internacionals promoguts per les Nacions Unides. En parlar de diversitat cultural, en el sentit ampli, hem de referir-nos tant a les aportacions culturals de les persones que arriben al nostre país de manera administrativament regular i amb autonomia econòmica i social, com aquelles que arriben a bord d’una pastera sense res més en les seues butxaques que la por al desconegut. El valor cultural que aporta és el mateix, siga com siga l’estatus econòmic de la persona que l’expressa.

El xoc cultural al qual s’enfronten les persones que migren posa en relleu el vell debat sobre la universalització dels Drets Humans i com, des d’aquesta perspectiva dels drets de les persones definim intrinsecament la dignitat.

Constreny en la professió la presència d’un diàleg intercultural sincer, però un diàleg de manera informal, des de la taula d’atenció, en l’entrevista social, que en ella es tinga posat el focus en el diàleg intercultural per a poder conéixer i poder entendre les racio- nalitats i el significat que l’altra persona dona al món. Quan es defineix la intervenció es fa des de la visió de la realitat que ens proporciona la nostra cultura i això ens porta a come- tre grans errors d’interpretació i de diagnòstic que, indubtablement, ens portaran a plantejar una intervenció amb poques garanties d’èxit.

La diversitat cultural, entesa des del Treball Social, exigeix no únicament respecte pel multiculturalisme, exigeix un pas més, exigeix actuar per a i per la interculturalitat.

Quan jo em posicione enfront de l’altra persona des de la condescendència, ho faré sem- pre condicionada per l’etnocentrisme, mai des d’una relació horitzontal. A l’hora de dissenyar la nostra intervenció és necessari i irrebatible considerar els aspectes culturals amb el més absolut respecte, com a part integrant de la persona que tenim davant, i no com a aspectes a transformar per a aconseguir la “inclusió social”. Per a això es torna indispensable el diàleg intercultural en la nostra intervenció. Aterrar les qüestions fonamentals tractades per la UNESCO i les Nacions unides i en la Declaració de Nova York per als refugiats i els migrants de 2016, als nostres centres de serveis socials i entitats del tercer sector.

Soraya Piñana Manuel
Treballadora social en entitat del Tercer Sector

Descarregar comunicat en Valencià
Descarregar comunicat en Castellà