COTS Castelló defensa incloure a les i els treballadors socials en els equips de rastreig per Covid-19

Coneixen l’estructura social, els recursos necessaris per a fer efectives les mesures de prevenció, han contribuït a frenar altres malalties contagioses en el passat i atresoren una formació contínua en constant actualització. Tots aquests factors converteixen a les i els treballadors socials en professionals que haurien d’incloure’s en els equips multidisciplinaris de rastreig de les comunitats autònomes per a frenar l’expansió de la Covid-19, segons defensa el Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló, que s’uneix així a la reivindicació llançada pel Consejo General de Trabajo Social.

El president del COTS Castelló, Jaume Agost, i el vocal de Sanitat de l’organisme col·legial, Martí Pomer, ja han mantingut una reunió fa escasses setmanes amb el director territorial de Sanitat a Castelló, Edelmiro Sebastià, per a posar en valor la figura de les i els professionals del Treball Social com a rastrejadors i rastrejadores. A més, tant el col·legi castellonenc com els seus homòlegs de València i Alacant han sol·licitat una reunió amb la Conselleria per a abordar aquest tema.

Des del COTS Castelló ja s’ha posat de manifest en diverses ocasions que les i els treballadors socials són figures clau en l’abordatge i atenció a les persones afectades per la pandèmia.

Recorda que aquest equip de professionals coneix a la població de referència del centre sanitari i els seus problemes de salut prevalents; i sap com funciona l’estructura sociològica dels barris i per això, la seua capacitat socioeconòmica, el sector productiu on desenvolupen el seu treball, les característiques de l’entorn físic on viuen, així com el seu entorn social immediat.

També controlen les variables antropològiques dels col·lectius vulnerables, els determinants de salut en cada barri i disposen de la competència professional i les eines per a activar un acostament col·laboratiu amb les persones i la seua família, garantint les mesures de prevenció i/o confinament, especialment en els col·lectius vulnerables.

Comptar amb les i els treballadors socials en aquestos equips de rastreig permetria una coordinació proactiva amb els Serveis Socials, entitats Socials i ONGs en cada territori; una millora de l’accessibilitat del sistema a la població vulnerable que pot representar un obstacle per al control de la Covid-19; així com el seguiment social en els processos de malaltia i/o aïllament preventiu mitjançant el suport al tractament o el seguiment de cites.

També constitueixen un plus de cara a la prevenció de problemes socials mitjançant la intervenció social que salvaguarde els projectes vitals de les persones i evite la ruptura d’aquests, i suposen un reforç eficaç de la fidelització i adherència als tractaments, consell sanitari i a les mesures de confinament reduint i mitigant els efectes socials de la crisi.

Finalment, poden actuar com a barrera de riscos sobre situacions agreujades per les mesures de control de la malaltia, per exemple en el cas de persones econòmicament desfavorides, persones sense llar, en processos d’exclusió social, persones migrants, amb alta mobilitat geogràfica, persones amb conductes socials contràries a la salut (consum de tòxics), persones condemnades per delictes contra la salut pública o amb problemes judicials, etc.