COTS Castelló mostra la seua preocupació per la caiguda en un 40% dels casos derivats a mediació intrajudicial

Castelló, 24/05/2021.- Cauen un 40% els casos derivats des dels tribunals a les unitats de mediació intrajudicial i també ho fan de manera important les negatives de les parts en conflicte a participar en la mediació, fins i tot en la sessió informativa prèvia. És una de les “preocupants conclusions”, segons el Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló, que deixen les jornades organitzades amb motiu de la IV Setmana de la Mediació de la Comunitat Valenciana, celebrades recentment i en les quals s’ha posat en valor la labor que en matèria de mediació exerceixen les i els treballadors socials.

L’organisme castellonenc s’ha sumat a aquestes sessions informatives en el Menador Espai Cultural de la capital de la Plana impulsades de manera paral·lela i via telemàtica a Elx, València i Alacant per la Direcció de Justícia de la Generalitat Valenciana. En representació del COTS Castelló han assistit les companyes Esther Jovaní, treballadora social, criminòloga i mediadora de IVMED; i Belén Pomar, treballadora social de la Mancomunitat Castelló Nord.

El magistrat i president de l’Audiència Provincial de Castelló, José Manuel Marco, impulsor de la Unitat de Mediació Intrajudicial de Castelló (Umicas) en 2015, ha oferit les dades consecutives sobre el funcionament d’aquest servei fins avui. Durant la seua intervenció, ha manifestat també la seua “preocupació” per la “deriva descendent” que ve arrossegant l’activitat d’Umicas.

Així, ha dit que en el cas de Castelló, la mediació intrajudicial es dóna, en major mesura, a través de derivacions dels casos a Umicas per part dels tribunals, molt lluny de les que es fan per part dels lletrats. Ha indicat que des de 2016 fins a 2019, la mitjana de casos derivats anuals van ser 100, mentre que en 2020 van caure a 60. Quant a la conclusió amb acord de les parts, s’ha passat d’obtindre un 16% en el primer any, fins a un 3% al tancament de l’any passat.

De la resta de les mediacions que han sigut iniciades però que no han arribat a cap acord, bé perquè no han passat de la sessió informativa o perquè no ha sigut desig de les parts, s’ha conegut que venien donant-se acords entre les parts de manera informal, després d’haver abandonat les sessions de mediació. En aquest sentit, es confirma que ha sigut major el nombre d’acords “oficiosos” que d’acords “oficials”, després de passar per Umicas.

Cal recordar que quan s’ofereix un servei de mediació per part del tribunal a les persones contendents, aquestes tenen la llibertat d’acceptar-la o desestimar-la. Mentre en 2016 es va desestimar un 16%, en 2020 va ser el 75%, i en aquests primers mesos de 2021 ja es compta el 70%. Per a Marco, les raons que porten a les parts “a no accedir ni tan sols a una sessió informativa de mediació” pot deure’s a que les audiències prèvies s’han convertit “en un tràmit i no aconsegueixen despertar l’interés de les parts en contesa”. “Derivar a mediació suposa una reflexió, un temps, un convenciment i una implicació dels lletrats o dels jutges en què la mediació pot funcionar”, assenyala.

Marco espera que la solució a la mediació intrajudicial arribe de la mà de “noves generacions de tribunals, que no sols tinguen formació en la matèria sinó que la coneguen” i s’ha referit a l’experiència a les escoles, on es resolen conflictes a través de la figura del mediador escolar.

Des de COTS Castelló, que disposa d’un Registre de Mediació, incideixen en la funció mediadora del Treball Social, “perquè forma part del nostre ADN en la intervenció social amb persones, grups i comunitat”, assenyala Jaume Agost, president de l’entitat.

Segons el col·legi, la mediació es fa “especialment necessària “en l’actual context, en el qual ens hem trobat vulnerables, aïllats i indefensos per la situació extraordinària derivada per la pandèmia de la Covid-19”.