COTS Castelló reivindica la importància del Treball Social com a disciplina científica amb el seu VII Premi Provincial

Castelló, 24/02/2025.- “Per a canviar les coses cal conéixer-les prèviament. El meu afany ha sigut formar-me pel propi mèrit de la formació, buscant l’excel·lència per a la intervenció des del Treball Social; és necessari crear les condicions per a produir i difondre coneixement científic, dotar a la professió d’evidències científiques que redunden en la intervenció social de les i els treballadors socials. Hem d’apostar per la Ciència del Treball Social”. És la màxima que ha guiat l’àmplia trajectòria professional de la treballadora social Roser Talamantes Segarra (la Vall d’Uixó, 1961), a qui el Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló concedeix enguany el VII Premi Provincial de Treball Social, que li entregarà en el transcurs de l’acte institucional
organitzat el dimecres, 12 de març, amb motiu del Dia Mundial del Treball Social 2025.

Funcionària de carrera a l’ajuntament de la Vall d’Uixó, on suma 31 anys de dedicació en els Serveis Socials d’Atenció Primària Bàsica, és docent des de fa una dècada en el grau de Treball Social de la Universitat de València.

‘Màster en Benestar Social’ per la UV i ‘Màster en Pau i Ecologia: Nous Perfils Laborals per a les Dones’ per la Jaume I de Castelló – com a evidències d’eixe “afany per la formació” – i investigadora en les línies de ‘Mètodes en Treball Social’ i ‘Dependència i envelliment’, pel que respecta a l’àmbit de la producció de coneixement, és a més coautora de diverses publicacions, com el llibre ‘El treball Social i la seua Acció Professional’ (Nau Llibres, 2020), que és el manual de l’assignatura ‘Mètodes del Treball Social: individual, familiar i comunitari’ del Grau de Treball Social de la Universitat de València.

Una professional “de referència” que representa “els valors del Treball Social”
“Roser Talamantes és una treballadora social excepcional i de referència”, argumenta la presidenta del COTS Castelló, María José Pérez. Ho és, matisa, per “representar els valors del Treball Social i abordar-los des de tots els fronts”. Valors entre els quals figuren “el seu rigor metodològic i científic, la generació de coneixement des de la investigació, la seua aposta per la formació de futures professionals, la seua defensa de l’ètica i la seua lluita des de les aliances que propicia la col·legiació, de la qual és altaveu”. “El seu compromís amb el Treball Social és exemplar, i per això mereix aquest reconeixement”, incideix la presidenta del Col·legi castellonenc. Una institució de la qual Talamantes va ser vicepresidenta sota la presidència d’Amparo Vilar, en l’etapa del trasllat a l’actual seu col·legial (2001).

“És un honor que el Col·legi, i la professió, hagen valorat que soc mereixedora d’aquest premi. Quan m’ho va comunicar María José va ser un moment molt emotiu, com un reset de tota la meua trajectòria”, reconeix la guardonada. En eixa retrospectiva, la seua memòria continua mantenint molt present una data: l’1 de març de 1994. “Eixe dia vaig començar en els Serveis Socials de l’ajuntament de la Vall d’Uixó”, recorda. Una labor de primera línia que ha combinat amb altres reptes professionals, fruit de la inquietud que mou el seu dia a dia.

Durant quatre anys va ocupar la direcció de la residència municipal de persones majors de la Vall d’Uixó, una etapa de la qual guarda, assegura, un “molt grat record, malgrat els moments durs”. A la seua responsabilitat de coordinació “amb les persones usuàries, les seues famílies i el que suposa gestionar un centre”, Roser Talamantes va aportar també ací una altra de les seues màximes, la d’incorporar al treball social individual la perspectiva “grupal i comunitària, perquè té un efecte multiplicador”. Amb la col·laboració de professionals de la fisioteràpia i la psicologia, i la implicació de les famílies, van tirar avant, “des de la cura i el rigor”, iniciatives com “els tallers que impulsem per a parlar sobre temes molt presents en els centres de persones majors i que moltes vegades oblidem, com la mort i la sexualitat”.

En 2015 va arribar el seu salt a la universitat com a professora associada en el Grau de Treball Social de la UV, animada per les estudiants en pràctiques en el consistori i amb el repte d’aportar a les aules la seua experiència professional i la seua formació. “Va ser un canvi significatiu: va suposar entrar de ple en el món de l’excel·lència acadèmica, poder traslladar als i les estudiants la premissa de respectar els aspectes ètics de la professió i la importància de la col·legiació”.

Una col·legiació que, repeteix, “suposa visibilitzar el Treball Social com a professió en l’escenari de les altres professions” i que s’erigeix com a “mecanisme i espai per a cuidar-nos com a treballadores socials i per a defensar i promocionar la professió i als seus professionals”.

D’elles, de les persones que donen pols al Treball Social, destaca la seua capacitat per a “diluir-se” en els equips multidisciplinaris del camp social: “les treballadores som molt facilitadores per a altres professions; els casos entren moltes vegades a través del Treball Social, i per això tenim el potencial, i la responsabilitat, de coordinar-nos amb eixos altres professionals, de la medicina o la psicologia, per exemple”, per a garantir l’excel·lència en la intervenció que reivindica. I per a això reclama, de nou, la investigació. Urgeix definir eixos barems científics que permeten fixar des del rigor “com exercim la professió, quines metodologies apliquem o com valorem una situació de risc”. “Comptar amb eixes eines permetria al Treball Social que els diagnòstics, prescripcions i la pròpia intervenció dels seus professionals tingueren el mateix reconeixement, valoració i pes que els d’altres professions”, conclou.

Roser Talamantes Segarra és treballadora social. Funcionària de carrera a l’ajuntament de la Vall d’Uixó, on suma 31 anys de dedicació en els Serveis Socials d’Atenció Primària Bàsica, és docent des de fa una dècada en el grau de Treball Social de la Universitat de València. ‘Màster en Benestar Social’ per la UV i ‘Màster en Pau i Ecologia: Nous Perfils Laborals per a les Dones’ per la Jaume I de Castelló és, a més, investigadora en les línies de ‘Mètodes en Treball Social’ i ‘Dependència i envelliment’.
També coautora de diverses publicacions, com el llibre ‘El treball Social i la seua Acció Professional’ (Nau Llibres, 2020), que és el manual de l’assignatura ‘Mètodes del Treball Social: individual, familiar i comunitari’ del Grau de Treball Social de la Universitat de València.

NOTICIA EN CASTELLANO