El Col·legi de Treball Social aborda el catàleg de drets i obligacions de la nova Llei de Serveis Socials Inclusius

La Llei Valenciana de Serveis Socials Inclusius va veure la llum el passat 21 de març. Després de la seua aprovació en Les Corts, i amb tres mesos de rodatge, aquesta nova normativa que eleva l’atenció en l’àrea dels serveis socials com un dret al mateix nivell que l’educació i la sanitat llança encara punts desconeguts sobre el seu impacte. Revelar-los, donar una visió global de la llei, veure com afecta a les i els professionals del Treball Social i abordar el catàleg de drets i obligacions que aquesta implica tant per a les persones usuàries del sistema com per a les professionals és l’objectiu de la jornada informativa organitzada aquest dimecres, 19 de juny, pel Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló. Serà a les 18.00 hores en el saló d’actes de la Casa dels Caragols de la ciutat.

La conferència porta per títol Llei Valenciana de Serveis Socials Inclusius. Abordatge des de la perspectiva del Treball Social, i serà a càrrec de la treballadora social i coordinadora de Benestar Social a l’Ajuntament de Sogorb María José Pérez. “Estem davant una llei garantista que aposta pels drets de les persones”, avança Pérez, que destaca com una dels senyals d’identitat la capacitat de plasmar amb fets la rellevància que les i els treballadors socials tenen en tot aquest nou marc normatiu. “Situa al professional en primera línia perquè el constitueix com a referent en l’accés al sistema. És qui haurà de fer el primer diagnòstic per a després derivar”, apunta.

Un altre dels aspectes que pretén posar sobre la taula en la conferència d’aquest dimecres és la incorporació per part de la nova llei dels postulats sobre els quals es regeix el Treball Social, una professió centrada en “l’acompanyament social a persones que travessen una situació de vulnerabilitat, qualsevol que siga, per dependència, discapacitat, violència de gènere, economia”. La possibilitat d’exercir aqueix acompanyament es reforça amb l’ampliació del personal administratiu, que assumirà el vessant burocràtic de cada procés d’atenció perquè les i els treballadors socials puguen fer intervenció social.

Cita la creació de la Targeta d’Informació Personalitzada (una espècie de SIP) per a blindar l’accés al sistema quan cada persona el requerisca com un exemple que la llei “beu de l’essència de la nostra professió”. Com ho és també “la història social única, que és una eina del treballador social que la llei inclou en tot el sistema”.

Informar a professionals i persones usuàries de les obligacions que fixa un marc normatiu que reformula els serveis socials és un altre dels reptes de la conferència de hui. “Des de l’entrada en vigor, és un dret i un deure per a les i els treballadors socials la formació, i donar una informació als usuaris ràpida, clara, veraç i coherent amb el que demanden. És una obligació legal el que fins ara era una obligació ètica. Aquest punt ens sembla molt bé perquè introdueix criteris comuns en l’atenció per a tothom i l’homogeneïtza”. Respecte a les persones usuàries, la norma estableix que hauran de comprometre’s de manera legal a posar “quant estiga de la seua part per eixir de la seua situació de vulnerabilitat”. És un aspecte “d’altíssima importància, perquè no es pot ajudar a ningú que no es vulga deixar ajudar. Sense aqueix compromís no eixirà de la seua situació. Estem per a proporcionar cures i potenciar l’autonomia personal, però necessitem el compromís de la persona”.

La nova llei té també un impacte garantista en les zones amb menys densitat demogràfica. “Encara que el nombre d’habitants no done per a constituir un equip multidisciplinari d’intervenció social amb almenys un treballador social, educador social i psicòleg, es garanteixen les tres figures, que fan possible una atenció integral de la persona, un punt que la llei repeteix per activa i per passiva, perquè la persona té moltes dimensions. Té necessitats
físiques, emocionals, jurídiques, psicològiques… Això a Castelló, una província amb bastants zones rurals, té molta transcendència”.

El blindatge d’un finançament estable, així com la introducció com a criteris clau de la innovació i qualitat per a impulsar estudis i detectar necessitats en llocs i col·lectius que més el requerisquen, són altres plusos de la normativa, que s’enfronta també a reptes. El principal escull és que està pendent de desenvolupament. “Només el sistema d’ordenació s’ha desenvolupat, però fa falta fer el propi amb el mapa de recursos, el pla estratègic valencià, el comité de bioètica, l’òrgan de coordinació interadministrativa o el comité valencià de drets i inclusió social”, indica. “Mentre no tinguem un mapa de recursos no sabrem quants professionals i zones bàsiques corresponen en l’àmbit d’actuació”, assenyala Pérez.

Àdhuc amb tot, aquesta professional del Treball Social destaca el perfil garantista de la nova llei i la seua aposta pels drets de les persones. “Estem esperançades? Moltíssim”, conclou.