El Col·legi ret homenatge a les pioneres del Treball Social a Castelló

*Castelló, 20/03/2018.*- Es diuen Charo Vivas, Maribel Marijuan, Teresa González, María Dolores Ferris, Carmen Barceló i Roser Boix. Són les pioneres del Treball Social a Castelló, les que han “obert camí”, expliquen les seues companyes, amb els qui segueixen compartint vocació, encara que ara des d’una altra perspectiva, ja com a jubilades. Aquest dimarts, i dins dels actes organitzats amb motiu del Dia Mundial del Treball Social 2018, el Col·legi de Treball Social de Castelló (COTS) ha volgut rendir-los un merescut homenatge.

A la jornada per a celebrar el Dia Mundial 2018 li ha precedit la celebració de l’Assemblea General del col·lectiu, on s’han nomenat les 32 noves altes col·legials i s’ha atorgat un detall a les noves incorporacions al COTS. El Col·legi compte, a 31 de desembre de 2017, amb 309 persones col·legiades.

La sessió per a commemorar el Dia Mundial, celebrada en el Menador Espai Cultural de la capital de la Plana, ha tingut com a lema lema Promovent comunitats i entorns sostenibles. S’ha convertit en un punt de trobada per a debatre i reflexionar sobre la intervenció social d’aquest col·lectiu i per a commemorar el centenari de la publicació del llibre Social Diagnosi de Mary E. Richmond, “que va crear el Treball Social en el món, tal com ho concebem avui”.

Així ho ha destacat Josefa Fombuena, Doctora per la Universitat de València i Diplomada en Treball Social, que ha impartit la ponència Mary Richmond i el diagnòstic social: 100 anys de Treball Social, que ha donat motiu a analitzar com ha evolucionat la professió en aquest primer segle de vida. Fombuena ha explicat com Mary Richmond (EUA, 1861–1928) va formalitzar les tècniques, continguts, sistema d’intervenció i teories del treball social. Amb la publicació Social Diagnosi en 1917 l’autora “va permetre que un conjunt d’activitats guiades per la bona voluntat es convertira en professió amb base científica i açò ho va canviar tot”, ha assenyalat Fombuena.

Al seu judici, Richmond va llançar dos pilars que sustenten la labor de les i els treballadors socials en l’actualitat: el concepte de justícia social i la idea que el que importa és la persona, amb rostre i història; “no un expedient”.

La ponent ha ressenyat com el pas del temps ha sigut important en el cas del Treball Social. En aquest sentit, ha recordat que a la Comunitat Valenciana la professió ha nascut i s’ha consolidat en un marge de poc més de 30 anys. “Abans d’aquesta data els seus professionals es deien assistentes socials i estudiaven en escoles diocesanes. Ja no, avui ho fan en la universitat. Ens hem consolidat sobretot en formació i recerca, i açò que encara ens queda molt per fer”. Entre els reptes, sumar professionals, “perquè som molt poques encara; una mitjana de cinc per cada 20.000 habitants i açò és ridícul”; accedir als equips interdisciplinaris en, per exemple, els centres educatius i seguir desenvolupant la part investigadora, amb més col·leccions de publicacions, “perquè açò permetria millorar l’eficàcia de la intervenció per a aconseguir l’objectiu: que la gent es puga valdre per si mateixa”.