ENTREVISTA 25 NOVEMBRE DIA MUNDIAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. Marisa Saavedra, treballadora social en l’ambit socioeducatiu

Castelló, 24/11/2023.- Un any més, amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, torna la pregunta: En quin punt estem com a societat? Per a perfilar aquesta cerca de respostes i d’anàlisis dialoguem amb la companya Marisa Saavedra, treballadora social en l’àmbit socioeducatiu i col·legiada del COTS Castelló. Una reflexió que Saavedra arranca amb una convicció fèrria: la del paper que l’educació, i les i els professionals que integren el sistema educatiu, juguen en la sensibilització de la població més jove sobre la necessitat d’aconseguir una societat igualitària i lliure de violències masclistes. “Les dades que tenim en relació a l’acceptació i justificació de la violència de gènere entre la població més jove son molt preocupants”, adverteix.

Pregunta.- Marisa, aleshores, aquest 25N, on hem de posar el focus perquè la xacra de la violència de gènere cesse?

Resposta.- Cal entendre que és una qüestió de drets humans que ens afecta a tota la societat, que totes les persones i totes les institucions han d’implicar-se, han de treballar per acabar amb les violències masclistes. I és molt important la prevenció. És essencial educar en igualtat, acabar amb la normalització de conductes masclistes, molt generalitzades en la societat, també entre la gent jove.

P.- Desenvolupes la teua labor com a treballadora social en l’àmbit socioeducatiu. La lluita en favor de la igualtat i de la no discriminació comença a les aules?

R.- Sense dubte. Si no eduquem en igualtat no serà possible una societat d’iguals i lliure de violències masclistes. Això suposa preparació per part del professorat, transversalitat, i aplicar la perspectiva de gènere a tota l’activitat del centre. Poc a poc tenim més eines legislatives, protocols d’actuació a l’àmbit eductiu… però queda molt per fer i el repte és enorme per al conjunt de la societat.
Tenim un problema seriós quan hi ha qui planteja que aquesta qüestió pertany a l’àmbit familiar, que l’escola no ha d’abordar aquests temes, o que els pares poden negar-se a que els seus fills i filles siguen educats en igualtat i acceptació de la diversitat, com es pretén amb l’anomenat ‘pin parental’, que és una barbaritat. Privar als menors de ser educats en aquesta dimensió vulnera el seu dret a una educació integral, de qualitat, que afavorisca un desenvolupament sa i feliç, i es negatiu per la societat.

P.- Tenint en compte que l’erradicació de les violències contra les dones és un tema complex que requereix d’un pla d’accions multidisciplinari i integrat, quin paper juga l’educació en tot aquest programa d’acció la sensibilització entre la població més jove?

R.- És importantíssim. Les dades que tenim en relació a l’acceptació i justificació de la violència de gènere entre la població més jove son molt preocupants. Cal fer un treball sistemàtic de sensibilització i de detecció i deconstrucció de patrons masclistes que es reprodueixen en la societat i en les relacions; ajudar a detectar els micromasclismes, les violències de baixa intensitat que sovint continuen estant normalitzades.
Cal tindre molt en compte el paper dels mitjans audiovisuals i les noves tecnologies, agents socialitzadors d’enorme influència en aquestes edats, i impulsar programes d’alfabetització audiovisual, d’anàlisi i reflexió crítica dels continguts, dels patrons de gènere o models de relació que reprodueixen, etc.

P.- Des del punt de vista del Treball Social, l’educació és un pilar necessari en aquesta lluita, al costat de la intervenció directa amb les víctimes i la reparació. Es parla poc de la investigació. La Universitat de la Rioja ha posat en marxa un Laboratori d’Investigació de les Violències Masclistes des del Treball Social, integrat per docents i treballadores socials. Què poden aportar experiències així?

R.- Son iniciatives molt valuoses per conèixer la realitat i impulsar bones pràctiques. El Treball Social és una disciplina fonamentada en la defensa dels drets humans, dels valors democràtics i de igualtat, en l’apoderament de les persones per que puguen viure en llibertat i superar situacions d’assetjament, de vulneració dels seus drets, sotmetiment, violències… i entén aquests problemes com del conjunt de la societat. Problemes al que ha de donar resposta de manera col·lectiva.

P.- Quina realitat es viu, respecte a la igualtat de gènere, en els centres educatius? Quina és la realitat de la província en aquest moment, prenent com a referència l’alumnat amb el qual treballes, amb el qual intervens?

R.- La situació ha canviat en els últims anys. Hem avançat en consciència per part dels i les professionals, en eines educatives de prevenció, detecció i intervenció, encara que la realitat és molt desigual, sempre depenent de si les persones que han d’impulsar aquest treball ho tenen interioritzat com una qüestió essencial, transversal, i no com activitats puntuals. Els canvis culturals son lents, però anem avançant.
I cal dir-ho clar: no ajuda en aquest sentit el fet de que forces polítiques amb responsabilitat a les institucions siguen negacionistes de la violència de gènere, i que els seus missatges i decisions contribuisquen a la normalització i minimització de les violències masclistes, arribant a eliminar recursos per fer front a aquesta xacra.

P.- Un dels lemes per al 25N enguany és ‘Mai és tard per a eixir de la violència de gènere’. Per la teua experiència professional i treball diari amb població infantil i adolescent, cada vegada es cau més prompte en aquesta mena de violències masclistes?

R.- Sí, sí, en bona part per l’ús que es fa de les xarxes socials o l’accés a la pornografia, cada vegada en edats més tempranes, que en molts casos està propiciant la normalització, la imitació i la revictimització de les víctimes al multiplicar el dany d’aquestes conductes publicitant-les. Per això és fonamental, com parlàvem abans, abordar de manera seriosa, i ja des de la infància, el treball en relació a l’ús de les xarxes socials i el món audiovisual en general. En la família i en l’escola. No podem deixar l’educació afectiva i sexual dels xiquets i xiquetes en mans d’aquestes eines.

P.- Els principis del Treball Social connecten no sols amb la denúncia de les desigualtats socials sinó també amb la transformació de les mateixes de cara a la consecució d’una societat basada en la justícia social. Des del teu àmbit d’actuació, què aporta el Treball Social en la consecució d’una societat lliure de violències masclistes?

R.- La nostra presència als centres, i el treball quotidià amb la comunitat educativa, ha d’aportar sense dubte aquesta perspectiva, propiciar una intervenció més enllà de moments puntuals, i posar al servei dels centres el nostre coneixement dels recursos socioeducatius externs que poden facilitar aquesta tasca, i exigir-los on no existeixen o no son suficients.

Marisa Saavedra és treballadora social en l’àmbit socioeducatiu en la Unitat Especialitzada d’Orientació (UEO) de Castelló

ENTREVISTA EN CASTELLÀ

MANIFIESTO 25N DEL CONSEJO TS. Por un entorno seguro para todas las mujeres