ENTREVISTA 8 MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA. Marta Sorlí, treballadora social i agent d'igualtat: “El masclisme és l'eix transversal que uneix totes les situacions de vulnerabilitat”

Castelló, 08/03/2024.- Lamenta que en el 8M pese més avui la celebració que la reivindicació de drets. Troba a faltar una ullada a la història per a tindre molt present que la “igualtat i el feminisme” cal lluitar – les diàriament. Que es construeixen plantant-li cara, sense pausa, al patriarcat. Marta Sorlí es mou en un trident professional i formatiu que rema a favor d’eixa presa de perspectiva que reclama quan de feminisme es tracta. Treballadora social, agent d’igualtat i màster en drets humans, parlem amb ella, amb motiu del 8M, de la urgència d’aplicar d’una manera més intensa i transversal la perspectiva de gènere en la intervenció des del Treball Social; del camí que queda per recórrer en igualtat i de la reflexió que deixa una jornada com la d’avui. Sorlí l’avança: és clau “conéixer i respectar els principis feministes com a base per a la construcció d’un món més just”.

Pregunta.- 8 de març. En un flaix: què t’evoca aquesta data?
Resposta .- He de reconèixer que les dates com aquesta m’evoquen sabors agredolços: és bó que les recordem i reivindiquem però s’han convertit en “la semana fantàstica de la igualtat”. El 8 de març de 1857, a Nova York, 129 obreres van ser cremades dins d’una fàbrica textil on s’havien tancat en vaga per reivindicar millores salarials. Per fets tant sagnants com aquest, el dia 8 de Març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora, no obstant això, avui en dia el 8M està més prop de ser un dia festiu que una reivindicació del que hem patit i continuem patint les dones. En massa ocasions se’ns oblida que hem de conèixer la història que ens precedeix per aprendre d’ella i continuar avançant, per estar unides en les nostres reivindicacions i demandes. Això em genera el sabor agredolç d’aquestes dates, la igualtat i el feminisme es fa cada dia de l’any confrontant al patriarcat, cosa gens fàcil.

P.- Feminisme i Treball Social: un binomi indivisible?
R.- Sense cap tipus de dubte! Els orígens del Treball Social són feministes. Les dones es van plantar per a que es socialitzaren les cures i van posar la vulnerabilitat al centre exigint que la societat al complet se’n fera càrrec d’ella amb els serveis socials. Les propulsores del Treball Social van ser dones, les pensadores del Treball Social eren i són dones, les professionals i fins i tot les usuàries són en la seua inmensa majoria dones. Deslligar una cosa de l’altra implica negar-nos a nosaltres mateixes el reconeixement que ens mereixem per haver aconseguit que avui estiguem caminant cap a uns serveis socials públics mínims.

P.- En un article recent assenyales que el Treball Social té una estreta vinculació amb els moviments de les dones, “encara que avui en dia som poques les professionals que aprenem sobre feminisme i que intentem traslladar aquests aprenentatges al nostre entorn de treball”. Per què?
R.- Està relacionat directament amb la manca de reconeixement als coneixements i conquestes històriques que hem fet les dones. El Treball Social ha estat sempre liderat per dones i, per això mateix, és una disciplina profundament feminista que posiciona les cures al centre de l’organització política i social. La manca de reconeixement social als coneixements de les dones i, en espacial, als feministes fan que desconeguem que part de l’origen dels recursos socials actuals hagi estat impulsat per femistes com, per exemple, Flora Tristan. Cal empoderar-nos i deixar de tractar els coneixements nostres com a simples opinions, tant el Treball Social com el feminisme meireixen que siguien tractats amb respecte.

P.- Falta llavors, en la teua opinió, i malgrat estar parlant d’una professió feminitzada, una major aplicació de la perspectiva de gènere en la intervenció social des del TS?
R.- Obviament! Durant molts anys he exercit com a treballadora social i m’he sentit incompleta, em veia com un engranatge del sistema que tutoritzava la població i decidia què estava bé i què no. El Treball Social Feminista m’ha aproximat a l’exercici de la meua professió des de la crítica al sistema que perpetúa desigualtats, des de la demanda de canvis a qui pren les decisions i, sobre tot, des del respecte més absolut a les eleccions i processos de les persones usuàries.
Intervindre en perspectiva feminista implica llegir i formar-nos en feminisme. És necessari que reconeguem el feminisme com a disciplina filosòfica i social; que ho desvinculem de la mera opinió
personal i ho identifiquem com el que és: una teoria que cal estudiar i aplicar en la nostra tasca diària. La majoria de treballadores socials ni coneixem l’existència del métode de Treball Social Feminista teoritzat per Dominelli i MacLeod. La intervenció social feminista implica coneixements i formació, va més enllà de desagregar dades per sexe (cosa imprescindible) per començar a intervindre per erosionar el patriarcat.
El Treball Social, com a disciplina relacionada directament amb les cures i l’atenció a les persones vulnerables, si no s’exerceix des d’una formació i perspectiva feminista suposa la perpetració de les estructures patriarcals preexistents.

P.- Defenses “les capacitats de transformació igualitària de les quals disposem les i els treballadors socials”. Com es plasmen eixes capacitats en la intervenció social del dia a dia? Un exemple pràctic
R.- En menors acostumem a exigir-li més a les dones que als homes i, a qui telefonem per demanar sobre algun tema de menors pot suposar una erosió a l’estructura de cures patriarcal. Tenir en compte la xarxa familiar per a concedir una prestació de servei d’ajuda a domcili suposa carregar a les dones en l’atenció a les persones grans, doncs si hi ha una cuidadora en la majoria de casos serà una dona. Però, a més d’allò evident, el Treball Social Feminista també parla del respecte a les decisions de les usuàries i de la implicació com a agents del canvi social. Què passa si una dona decideix dedicar una part del temps a la criança i per a poder-ho sostenir necessita ajudes socials? Li exigirem que busque una feina i l’ajuda siga per a guarderia? Això també forma part de la transformació, resituar les tasques reproductives al mateix nivell que les tasques productives i no permetre que les segones estiguen per sobre de les primeres.

P.- Eres treballadora social, agent d’igualtat i màster en drets humans. Un altre trident indivisible?
R.- Pot ser sí. Sense cap dubte els drets humans tenen molt a vore amb la igualtat i amb el Treball Social al mateix temps que el Treball Social i la igualtat per a mi són indisociables dels drets humans. Sóc una ferma defensora del Treball Social en la seua essència més pura de redistribució de la riquesa i de transformació social cap a una societat més igualitària. Això té a vore amb els drets humans, sense cap dubte, i amb l’erosió de la discriminació universal per antonomàsia: la discriminació cap a les dones.
Doncs si hi ha una desigualtat que ens trobarem en qualsevol intervenció que realitzem, és sense cap dubte la desigualtat sexual. El masclisme és l’eix transversal que uneix totes les situacions de vulneabilitat.

P.- Agent d’igualtat. És una professió molt sentida però que, potser, encara resulta una mica llunyana o desconeguda. Quins pilars sustenten la teua labor com a agent d’igualtat i quin plus aporta la teua també formació com a treballadora social?
R.- Actualment la meua tasca com a agent d’igualtat és bàsicament divulgativa, de promoció i reconeixement de la teoria feminista. Però la tasca d’agent d’igualtat hauria d’anar més enllà i posicionar-se com una tasca d’auditoria transversal per garantir que qualsevol actuació, activitat o decissió erosiona el patriarcat. Només així podrem construir un món igualitàri, doncs en aquesta societat de desigualtat si no ajudes les oprimides, estàs afavorint l’opressor. Això encaixa a la perfecció amb el Treball Social, que m’aporta els coneixements socials, legals i psicològics bàsics per poder aprofundir en aquesta tasca divulgativa.

P.- Quina és la realitat de la província de Castelló? Què trobes en la teua intervenció del dia a dia?
R.- Els pobles de Castelló, especialment els de la Mancomunitat Plana Alta, em van vore crèixer com a treballadora social i em van donar les bases per buscar una nova forma d’intervindre en l’àmbit social.
Tenim un territori bastant despoblat, amb la població envellida i els recursos concentrats en ciutats que absorveixen la població jove i els recursos socials. Entre tant, les treballadores socials intenten teixir tota eixa dispersió per donar una opció de present i futur als nostres pobles. Hauríem, també, de ser més reivindicatives en això i fer vore a qui pren les decisions que nosaltres teixim a pesar de la precarietat i la poca atenció que reben els pobles d’interior. Cal pensar les polítiques socials molt més enllà del número de població, també cal pensar-les per garantir la supervivencia dels pobles.

P.- Estàs també al capdavant de la consultoria d’Igualtat El Far assessorant empreses, administracions públiques, entitats del tercer sector i partits polítics. En quins d’aquests camps, per la teua experiència, queda més camí per recórrer en el que a igualtat es refereix?
R.- En igualtat queda molt de camí per recòrrer en qualsevol àmbit, doncs encara preval el valor quantitatiu de les coses i es desconeix com la igualtat entre homes i dones pot aportar guanys
econòmics. A més, encara existeix un gran desconeixement entorn a la pèrdua de capital humà que genera la discriminació masclista i la merma en la productivitat que això genera. En qualsevol dels tres sectors en els que treballo, per exemple, continua existint la percepció que les dones estan on volen estar i no on els ha tocat estar.

P.- Quina reflexió deixa el 8M?
R.- El 8M és el dia en que ens cal fer públic al carrer el que fem cada dia en les nostres vides i això passa, indiscutiblemente, per conèixer els fonaments de la teoria feminista que lluita per la igualtat entre sexes.
Reconeixement a la teoria feminista i a les teòriques feministes, lectura i comprensió de tots els aprenentatges que el feminisme ens aporta al llarg de la seua llarga història de teorització. Conèixer i respectar els principis feministes com a base de la construcció d’un món més just.

Marta Sorlí Fresquet (Alcalà de Xivert, 1986), és diplomada i graduada en Treball Social, Agent d’Igualtat, Màster en Drets Humans i Màster en Mediació Familiar. Ha exercit com a treballadora social a atenció primària, tercera edat, persones amb discapacitat i menors. Actualmente coordina el Servei d’Ajuda a Domicili de l’Ajuntament d’Es Castell a Menorca. Un espai de desconexió després d’una etapa en política de la qual destaca la participació en la negociació del Pacte d’Estat contra la violència masclista i la portavocia del Grup Mixt a la Comissió de Sanitat i Serveis Socials.

Ací, a Menorca, Marta Sorlí viua ara dedicada plenament a les seues “passions”: el treball social i el feminisme, cosa que l’ha portat a iniciar el projecte de El Far de manera complementària a l’exercici del treball social i a aprofundir en la seua tasca d’investigació i redacció d’articles científics relacionats amb la intervenció social feminista. “Tot i això, les meues arrels i el meu cor continuen a Castelló i Alcalà de Xivert, on conservo la meua militància al COTS Castelló, les meues amistats i la meua família”, afig.

TEXTO EN CASTELLANO

MANIFIESTO

ACCIONES FEMINISMO Y GÉNERO