ENTREVISTA #8M, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Castelló, 07/03/2024.- Un any més, 8 de març. El Dia Internacional de la Dona és una jornada per a visibilitzar les iniciatives i accions impulsades pel moviment feminista a nivell global.

També per a denunciar la discriminació i la desigualtat que, malgrat els avanços, continuen patint les dones a tot el món.

Amb motiu d’aquesta jornada, des de COTS Castelló posem també el focus en el valor, i la contribució del treball social, al feminisme, com a disciplina lligada a la lluita per la igualtat, la justícia social i els drets humans. D’això, i de la feminització
de la professió, parlem en aquesta entrevista amb una de les dones que donen pols al dia a dia d’aquest col·lectiu professional des del nostre àmbit més pròxim. Rosa Doñate suma més de 30 anys de trajectòria com a treballadora social. Després d’estar en la primera línia del procés d’implantació dels Serveis Socials en les mancomunitats, concretament en la d’Espadà-Millars, és des de 2005 treballadora social a l’ajuntament d’Onda.

Pregunta.- Treball social i feminisme: dues cares de la mateixa moneda?

Resposta.- Sens dubte! Hem sigut les dones, treballadores socials, les professionals més presents i actives en el desenvolupament teòric i pràctic del Treball Social.

Les dones som més visibles, per majoria, en l’exercici de la professió. Però treballem perquè no siguem les úniques que facilitem les cures en la llar, i per a incloure als homes en la corresponsabilitat d’aquesta labor. Aconseguir que els homes s’empoderen en l’àmbit de les cures i es visibilitzen en aquest camp va més a poc a poc, encara costa veure amb normalitat
que els fills – homes – assumisquen la cura dels pares i de les i els fills.

La visibilització i apoderament de la dona en l’àmbit públic, en la participació i en les responsabilitats socials, laborals i polítiques, és un assoliment aconseguit que no es pot perdre. Però encara queda molt camí perquè les responsabilitats de dones i homes en l’àmbit privat siguen assumides i desenvolupades en igualtat de condicions.

P.- El Treball Social és una professió majoritàriament femenina. Ho plasmen les dades. Segons les últimes aportades pel Consejo General, la professió de Treball Social consta d’un 86% de professionals dones. Xifres que són més altes encara en el cas de la província: de les 549 persones col·legiades al COTS Castelló, 508 són treballadors socials (un 92,5%) enfront dels 41 treballadors socials (el 7,5% del total). Què representen aquestes xifres? Per què creus que és una professió exercida en la seua majoria per dones?

R.- Els orígens del Treball Social, lligats a la beneficència i l’assistència social, que basava la intervenció a atendre les necessitats bàsiques de subsistència i les cures no ateses en l’àmbit familiar d’infància, persones majors i malaltes, i exercida per les dones, encara són presents. I això malgrat l’evolució de les lleis per a garantir els drets socials, les polítiques públiques per a afermar el sistema de Serveis Socials i la consolidació professional. Tot això ha suposat un jaciment important de llocs de treball en l’àmbit públic en els quals continuen estant absents els homes. Tal vegada perquè els canvis polítics afecten més les polítiques socials i existeix més inseguretat en el futur i en la consolidació dels llocs de treball, no hi ha un prestigi o un reconeixement públic del Treball Social com sí que es dona en altres professions.

P.- Què suposa la feminització de la professió?

R.- Crec que és un repte incloure als professionals homes en el Treball Social, sobretot en l’àmbit de l’atenció directa a les persones i en la gestió dels Serveis Socials. És necessari que es treballe la incorporació de la visió que dona a la ciutadania el Treball Social exercit també pels homes, i no sols per les dones. No podem defensar la igualtat si ells no són presents també en l’exercici de la professió.

P.- En aquest sentit, quin valor aporten les dones en l’àmbit del Treball Social?

R.- El valor fonamental és que treballem tant en l’àmbit públic com en el privat. Malgrat la incertesa o inestabilitat laboral que podem trobar, no deixem de lluitar per desenvolupar la professió que hem triat. Som conscients que, en la professionalitat en l’àmbit social de totes les persones, cal treballar per a la inclusió dels homes treballadors socials de forma més visible, i promoure la seua incorporació al Treball Social.

P.- Al llarg de la teua trajectòria laboral, s’han repetit sempre aquests patrons, aquestes xifres, de feminització del TS?

R.- Fent memòria, recorde que quan estudiava sí que tenia bastants companys, però a l’hora de la incorporació al món laboral, la majoria van desaparéixer. Crec haver coincidit amb dos d’ells en l’àrea de sanitat, però amb cap en Serveis Socials municipals. De fet, en els més de 30 anys d’exercici professional, puc haver coincidit amb quatre o cinc treballadors socials a la província de Castelló, i tots ells en el sector sanitari o associatiu.

P.- Quins tòpics imperen encara hui entorn del binomi dona-treball social? Com superar-los?

R.- D’una banda, encara hui la població identifica a la treballadora social com l’assistenta social’. És un terme que cal fer desaparéixer, i superar-lo vindria reforçat si la figura masculina
estiguera més present.

D’altra banda, les dones dins del Treball Social continuen sent majoritàries, tant en nombre de professionals com en nombre d’usuàries. Per això, ja en el nostre dia a dia treballem perquè en l’accés als Serveis Socials siga més visible la presència de l’usuari home a l’hora fer sol·licituds i tramitacions que abans es delegava sempre en les usuàries dones. Anem aconseguint que tant les dones com els homes acudisquen als Serveis Socials, però malgrat aquesta tendència, continuen sent més visibles les dones.

P.- Creus que continua havent-hi una diferenciació entre el Treball Social realitzat per professionals homes i el TS realitzat per professionals dones?

R.- Pense que en un mateix lloc de treball no hauria d’haver-hi diferències per qüestió de gènere. Podem tindre estils d’atenció, valoració i desenvolupament del treball segons la nostra formació o perspectives laborals. És cert que en el que a atenció directa a la ciutadania es refereix, no puc comparar perquè no conec a cap treballador social.

P.- La teua trajectòria professional t’ha permés conéixer de prop la realitat ‘urbana’ del Treball Social però també la ‘rural’. Hi ha diferències entre totes dues experiències en el que al paper/presencia de la dona en el Treball Social es refereix? O totes dues realitats repeteixen els mateixos patrons?

R.- La meua trajectòria professional va començar en el món rural, en una mancomunitat de pobles xicotets que veien en la unió la seua via de supervivència i la possibilitat de crear un sistema de serveis que no tenien garantits. Per això, política i treball social constituïen un tàndem en l’organització i dinamització dels serveis i de la població. Féiem molta faena comunitària i es planificaven funcions segons les necessitats de les persones per a mantindre a la població en el seu entorn. De fet, existia una vocalia només de Serveis Socials.

Com en tot, el pas del temps i els canvis polítics, fan que s’obliden els orígens i varien les prioritats. Això té conseqüències, comencen a visibilitzar-se egos polítics que són difícils de compatibilitzar amb els criteris tècnics, i fan que les línies de treball canvien. És en eixe moment quan deixe el Treball Social en el medi rural.

En la labor política d’implementar i desenvolupar els Serveis Socials sempre he treballat amb càrrecs de responsabilitat exercits tant per homes com per dones, però és cert que sempre he coincidit més amb dones regidores que han donat impuls, reconeixement i valor al Treball Social i als Serveis Socials en general.

En el meu lloc de treball ara es nota molt quan trobes a dones en política: el diàleg, la coordinació, el consens i l’organització és més participativa, és més comú, tant en l’àmbit rural com en l’urbà. Hi ha més implicació de les dones en la política i això es nota.

Les diferències entre el món rural i la ciutat és que als pobles els canvis són més lents, i a l’hora de consolidar-se existeix per tant més risc d’arribar tard.

Rosa Doñate Sorribes és diplomada en Treball Social per la Universitat de València. Postgrau de Polítiques Locals, Gènere i Desenvolupament per la Universitat Jaume I de Castelló, inicia la seua trajectòria professional, que suma més de tres dècades, com a treballadora social en l’equip base de Serveis Socials Generals de la Mancomunitat Espadà-Millars. Des de 2005 exerceix la seua professió a l’ajuntament d’Onda, primer com a treballadora social en el SEAFI (Servei Especialitzat d’;Atenció a la Família i la Infància), en AMICS i programes específics com el de Mesures judicials al mig obert per a joves, Accessibilitat i els Treballs en benefici de la comunitat per a persones adultes. Posteriorment, en 2019 entra a formar part de l’equip de Serveis Socials d’Atenció Primària Bàsica en diferents programes d’acolliment i inclusió social. En l’actualitat gestiona PANGEA – per a l’atenció a les persones migrants – i altres programes específics, i dona suport a l’equip d’Atenció Primària Bàsica donats els canvis que s’estan produint en la consolidació de la plantilla de Serveis Socials del consistori de la localitat.

NOTICIA EN CASTELLANO

MANIFIESTO