Entrevista Dia Mundial Contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Persones

Castelló, 23/09/2023. – Aquest 23 de setembre es commemora el Dia Mundial contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Persones, amb l’objectiu d’escoltar i brindar atenció a les víctimes d’aquest atemptat contra els drets humans. El tràfic constitueix una de les formes més extremes de la violència contra les dones, suposa una greu vulneració als seus drets humans “i no obstant això és socialment tolerada, convertint a la dona en objecte de consum masculí”, adverteixen des de la Fundació Salut i Comunitat (FSC).

Ací realitza la seua labor com a treballadora social Belén Sánchez, col·legiada del COTS Castelló. Amb ella parlem, amb motiu d’aquesta jornada, per a analitzar l’aportació i responsabilitat que el Treball Social té en l’abordatge i la lluita contra aquesta xacra social i com es duu a terme la intervenció amb les víctimes.

Aquesta fundació treballa des de fa més de 25 anys en la investigació, prevenció, intervenció i sensibilització sobre diverses problemàtiques sanitàries i socials que afecten, especialment, a col·lectius en risc o en situació d’exclusió social. Un dels seus àmbits d’actuació se centra en l’atenció a les dones, i especialment a les víctimes de la violència masclista. Dins d’aquest camp, la FSC desenvolupa un projecte anomenat IMMA, que presta acompanyament a dones en exercici de la prostitució, prioritàriament víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, en un procés d’inclusió basat en l’accés a drets socials i sanitaris, i que es desenvolupa en zones de prostitució de carrer de la província i en els locals de la Fundació Salut i Comunitat a Castelló.

Pregunta.- Quins objectius persegueix aquest projecte
Resposta .- Busquem facilitar processos d’increment de l’autonomia i les oportunitats d’eixir de la situació d’explotació sexual de les dones ateses. Tenim com a objectius ja més concrets generar un dispositiu de referència per a les víctimes; promoure l’accés als drets de ciutadania i recursos en condicions d’igualtat i facilitar a les víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual la coordinació per a la denúncia i accés a protecció.

P.- Quina radiografia llança en aquest moment la província de Castelló en el que a tràfic i explotació sexual es refereix i quina ha sigut l’evolució d’aquesta situació en els últims anys?
R .- A la província atenem fonamentalment dones nigerianes, romaneses i de diversos països del Sud d’Amèrica. El 50% són menors de 35 anys, i això ens deixa un altre 50% de dones que porten molt temps sent explotades. Trobem en els últims anys (des de l’estat d’alarma, més acusat) un desplaçament de la prostitució de carrer cap a pisos, perquè el control extern i accés a les dones per part de persones que les puguen ajudar és menor.

P.- Comparteixen ‘patró social’ les víctimes amb les quals interveniu o els perfils són dispars?
R.- Sí, hi ha una sèrie de situacions que es repeteixen: dones en situació de vulnerabilitat als seus països (siga per pobresa, per falta de suport social, etc), molt joves quan són captades, majoritàriament captades mitjançant l’engany i algunes sent menors. Moltes iniciades en la prostitució de forma forçada, explotades per terceres persones, la majoria durant llargs períodes en la seua vida.

A partir d’ací, cada persona és un món, però podem distingir nacionalitats on es detecten rutes de tràfic de persones cap a Espanya. La nacionalitat proporciona algunes característiques
culturals diferencials a tindre en compte a l’hora d’intervindre i fer costat a les dones que participen en el programa.

P.- El Dia Mundial contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Persones té entre els seus objectius escoltar les víctimes: què us traslladen? què reivindiquen?
R.- En general, les dones voldrien tindre una altra situació. Més enllà del desig de tindre un treball que els permeta sobreviure, han passat i passen per situacions molt dures, molt violentes, la majoria està en ‘manera supervivència’ i costa un temps la recuperació personal que permeta plantejar-se alguna cosa més a sobreviure. A això cal sumar-li que la seua situació social: pobresa, situació irregular a Espanya, obstacles per a l’accés als seus drets, aïllament social fora de les xarxes i el món de la prostitució, dificulten que puguen tindre una mirada més àmplia.

IMMA va sorgir en 2013 precisament d’un procés d’escolta. Les dones en prostitució demandaven rebre atenció psicosocial, sobretot des del Treball Social, per a l’accés a drets. Fins llavors l’enfocament d’atenció dels dispositius era molt sanitari, de prevenció de malalties de transmissió sexual, fonamentalment. Un enfocament necessari però insuficient. Elles demanaven accedir a drets de ciutadania, i buscaven suport per a això.

P.- Quina metodologia d’intervenció social dueu a terme amb les víctimes i quina importància té el fet d’una intervenció amb perspectiva de gènere?
R.- Treballem generant vincle i compromís amb les dones que atenem, aqueixa és la clau de la nostra intervenció. La nostra intervenció és sobre el terreny, en camins i carreteres, si bé també entrem a alguns habitatges i clubs.

A partir d’ací, moltes dones s’acosten també al nostre local per a una atenció més profunda. Realitzem atenció social, psicològica i sanitària especialitzada, però també comptem amb un programa d’inserció sociolaboral denominat ‘Camines?’ per a la formació i accés a l’ocupació.

D’altra banda, treballem en la sensibilització per a la reducció de l’ús de la prostitució. Actualment realitzem formacions a alumnes d’instituts i cicles formatius, així com campanyes per al públic en general.

P.- Com a professió compromesa activament amb la defensa dels drets humans i amb el canvi social, la resolució de problemes en les relacions humanes i l’enfortiment il’alliberament de les persones per a incrementar el benestar com a objectius, quin paper juga el Treball Social en la lluita contra aquesta nova forma d’esclavitud humana que és la tracta?
R.- El Treball Social és un instrument eficaç i meravellós per a la defensa dels drets humans i ciutadans. Per a ser més concreta, crec que tenim una formació que ens facilita acostar-nos, comprendre i comprometre’ns amb persones i col·lectius que pateixen situacions complexes de dificultat amb vulneració de drets, violències… I al mateix temps coneixem els mecanismes del sistema per a donar resposta, i quan aquests fallen busquem alternatives o la creació d’aquests mecanismes.

El Treball Social ens dona eines per a intervindre en diferents àmbits: polític, comunitari, grupal i individual. Això podem aplicar-ho a la lluita contra el tràfic de persones tant com a qualsevol altra situació.

Cal destacar que el tràfic de xiquetes i dones amb finalitats d’explotació sexual no és nou en absolut, l’intolerable és que perdure en el temps d’aquesta manera, l’acceptació social que hi ha d’aquest fet.

P.- Entitats socials que aborden aquesta problemàtica alerten que les xarxes socials van ser usades en el 80% de casos de tràfic i que les dones joves són les principals víctimes. Es repeteix aquest patró a Castelló?
R.- Pensem que sí que es dona en les noves captacions per a explotació sexual en línia o per a l’explotació en locals o habitatges, si bé no és la pràctica habitual en el sector de població amb el qual estem treballant nosaltres en aquest moment. Elles van ser captades mitjançant el lover boy, un home que les sedueix i acaba explotant-les o venent-les, o bé mitjançant falses ofertes de treball a Espanya.

P.- És la societat conscient que estem davant una nova forma d’esclavitud humana?
R.- Com deia, no és nova. El tràfic de xiquetes i dones pobres es realitza des de fa segles. Del que no hi ha suficient consciència és que continua existint, i que sota l’aparença d’un treball sexual lliure, el que hi ha és una explotació dels cossos de xiquetes i dones, amb conseqüències gravíssimes per a la seua salut física i mental, amb un mal irreparable per a la seua vida. Amb el temps, moltes dones s’alliberen dels seus explotadors, però no aconsegueixen eixir de la prostitució fàcilment. I malgrat tot són unes supervivents, amb un valor admirable.

Aquest sistema se sosté en la demanda de prostitució per part dels homes, sense puter no hi ha negoci, sense negoci no hi ha tracta. El client, el puter, el que paga, és tan culpable com el que les porta. Al cap i a la fi, és un violador, perquè aqueixa dona (o xiqueta, a vegades) no vol tindre relacions sexuals amb ell.

P.- Es pot posar fi a l’explotació sexual i el tràfic de persones? Què fa falta? Queda esperança?
R.- Queda molta faena per fer, però estem molt més enfocats com a societat que fa una dècada.

Aquest és un objectiu a mitjà termini, perquè la societat té molt acceptada la prostitució i no la veu des del prisma de l’explotació i violència que hi ha darrere, se’ns embene una suposada llibertat, el treball sexual lliurement triat. No és la realitat de les dones amb les quals treballem, no és la realitat de la majoria de dones prostituïdes. La majoria són introduïdes de manera forçosa, una altra cosa és que 20 anys després no troben una altra eixida.

P.- On hauria de posar-se el focus, on hauria d’actuar-se de base, per a erradicar aquesta situació?
R.- Mirat amb perspectiva, una societat que permet aquesta situació és còmplice dels tractants, d’ací la importància de les polítiques que lluiten contra l’explotació sexual, l’actuació conjunta de les forces i cossos de seguretat de l’estat, les entitats i les administracions. Les lleis han de perseguir d’una banda els tractants, i explotadors, i per un altre afavorir la rehabilitació de les dones explotades en el nostre territori.

També cal treballar intensament en la reducció de la demanda futura, i en la present, però és fonamental el treball amb adolescents per a conscienciar-los, màxim quan tenim alertes de
pràctiques sexuals cada vegada més violentes i vexatòries per a les dones introduïdes a través de la pornografia, entre altres vies.

Belén Sánchez Garcés és Diplomada en Treball Social per la Universitat de València, Postgrau d’Especialització Professional en Violència de Gènere, Especialista en Intervenció amb Víctimes de
Violència de Gènere, Màster en Prevenció i Tractament de les Conductes Addictives per la UV i Postgrau de Direcció Estratègica i Habilitats Directives per la UNED. Suma 26 anys d’experiència en l’àmbit de l’exclusió social. Actualment desenvolupa la seua activitat com a directora de Programes d’Inclusió en de la Fundació Salut i Comunitat. És una de les promotores del Programa IMMA amb víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual i dones en prostitució.

Entrevista en castellà