“La discapacitat no és una qüestió individual, sinó el resultat d'una societat plural que ha de reestructurar les polítiques, pràctiques, actituds i normatives que dificulten la plena participació”

Castelló, 03/12/2024.- Com cada 3 de desembre, es commemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Una jornada per a reflexionar. Per a posar sobre la taula els avanços, però també els reptes que queden per davant. De tot això parlem des del Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló en aquesta entrevista que protagonitza la companya Olga Sánchez, treballadora social en ALCER Castalia, que atén persones amb malaltia renal i les seues famílies.
Una de les prioritats de l’agenda mundial sobre discapacitat és promoure el lideratge i la participació activa de les persones amb discapacitat. D’ací emergeix el lema del Dia Internacional per a aquest 2024: ‘Fomentar el lideratge de les persones amb discapacitat per a un futur més inclusiu i sostenible’.

Pregunta.- Com a professional del Treball Social, però també com a ciutadana, què t’inspira aquest missatge?

Resposta.- M’inspira fomentar la diversitat en totes les àrees i contextos socials ja que ladiscapacitat és una part natural de l’experiència humana i és un fet que existeix en totes les facetes de la societat.

P.- L’objectiu d’aquesta jornada és reivindicar l’apoderament de les persones amb discapacitat. El seu lideratge en els processos de transformació social, més enllà de ser part activa de la comunitat. A quins desafiaments cal enfrontar-se encara per a materialitzar aquest repte?

R.- Per a la transformació social, les persones amb un grau de discapacitat s’enfronten a diferents desafiaments en la seua vida diària, els quals poden variar depenent de l’entorn, el tipus de discapacitat i les oportunitats disponibles. Destacaria com a desafiaments més importants els relacionats amb la inserció laboral, l’accés a l’educació, accés a la salut, accés a una tecnologia inclusiva i la falta d’aplicabilitat en la legislació específica per a aquest col·lectiu.

El canvi ha de provindre tant de polítiques governamentals com d’un esforç col·lectiu per construir una societat més inclusiva. La discapacitat no és una qüestió individual, sinó el resultat d’una societat plural que ha de reestructurar les polítiques, les pràctiques, les actituds i les normatives que dificulten la plena participació.

P.- Segueixen presents els paradigmes tradicionals sobre la discapacitat? Quins són i com impacten (negativament) en la consecució d’un model de societat totalment igualitari i inclusiu?

R.- Els paradigmes que venen perseguint el concepte de discapacitat se centren bàsicament en la idea de protecció, compassió i caritat. Actualment les persones amb discapacitat són percebudes com a objecte de llàstima passant per alt el seu poder de decisió i autonomia. Un clar exemple en aquestes dates són les campanyes nadalenques que apel·len a la llàstima per a recaptar fons. Per sort, s’ha avançat molt en el temps i aquests paradigmes han sigut reemplaçats per uns altres més moderns i/o adaptats a les demandes actuals del col·lectiu amb discapacitat. Lamentablement, malgrat l’avanç, encara persisteixen entre nosaltres paradigmes tradicionals que fan un mal servei a la construcció d’una societat justa i inclusiva.

P.- Veient el got mig ple: quins avanços, quins assoliments, ha aconseguit en els últims anys el col·lectiu de persones amb discapacitat?

R.- Malgrat la barreres i estigmes que històricament han perseguit el col·lectiu amb discapacitat aquest ha aconseguit avanços significatius en els últims anys, especialment en termes de drets, inclusió social, accessibilitat i tecnologia.

P.- Eres treballadora social en ALCER Castalia, que treballa per a millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia renal i de les seues famílies. Quin percentatge de persones usuàries té acreditada la discapacitat?

R.- 320 persones en ALCER Castalia posseeixen el certificat de grau de discapacitat.

P.- Discapacitat, dependència, incapacitat. Continua havent-hi confusió entre els tres conceptes?

R.- Totalment. No ens referim al mateix quan parlem de discapacitat, dependència i incapacitat, encara que en la majoria d’ocasions són situacions que estan relacionades entre si.
La discapacitat té més a veure amb les dificultats d’integració social pel minvament de facultats físiques, mentals, sensorials i/o intel·lectuals.
En canvi, el concepte de dependència posa el focus en la disminució de l’autonomia personal per raons d’edat, malaltia o discapacitat.
Finalment, la incapacitat està més relacionada amb l’àmbit laboral i té a veure amb la capacitat o no d’exercir un lloc de treball després de les seqüeles d’un accident o malaltia.

P.- Quina és la teua labor en l’entitat? Quin paper exerceix el treball social en l’atenció i intervenció amb aquest col·lectiu?

R.- Parlaré de treball social sanitari per a reivindicar aquesta especialitat dins del treball social, ja que s’aborda la casuística del/la pacient i la seua família dins del context de salut-malaltia.
El meu treball en l’associació ALCER Castalia se centra en facilitar que totes les persones desenvolupen plenament les seues potencialitats, enriquisquen les seues vides, així com la prevenció de les disfuncions. Està enfocat a la solució de problemes i aposta pel canvi; tot això des d’una intervenció holística i proactiva.

El servei de treball social sanitari és l’encarregat de donar informació, orientació i ajuda psicosocial al col·lectiu renal en situació de crisi, desorganització, pèrdues familiars, laborals o
d’habitatge. També ajuda a aquells usuaris i usuàries amb dificultats per a la integració social (persones sense llar, migrants, persones amb discapacitat psíquica o física, etc.).

Els serveis oferits des de l’àrea social són els següents:

• Proporcionar informació, orientació i assessorament sobre els serveis que ofereix l’equip multidisciplinari, l’associació, els serveis socials i els serveis connexos.
• Facilitar i canalitzar l’accés als serveis socials existents.
• Cerca de recursos adequats a cada problemàtica.
• Posar en contacte a les persones en situació d’urgència social amb els serveis comunitaris.
• Detecció precoç i prevenció de la problemàtica social relacionada amb el pacient renal.
• Tramitació d’ajudes específiques, tant de suport com econòmiques.
• Reduir o eliminar, en la mesura que siga possible, els efectes d’una discapacitat que limita l’habilitat de la persona per a obtindre una ocupació, mantindre’l o executar les activitats
  normals de la vida quotidiana.
• Estudi multidisciplinari de casos.

Cal assenyalar el gran esforç i treball que es realitza amb les institucions públiques i privades, establint canals de comunicació i espais de treball entre associacions i els serveis d’atenció especialitzada primària i amb la pròpia administració, amb la finalitat de gestionar els programes pertinents i la instauració de recursos en defensa del col·lectiu renal.

P.- Quins reptes et marcaries, des del teu àmbit d’actuació i la teua labor en ALCER Castalia, en el mitjà-llarg termini?

R.- Un dels desafiaments més comuns és bregar amb la falta de recursos econòmics i materials per a poder ajudar a les persones que presenten alguna necessitat. Una altra qüestió que destacaria com a desafiament és l’estigmatització de la professió, ja que a vegades és vista com a simple assistencialisme. Enfrontar aquests reptes requereix més que mai una combinació de planificació estratègica, innovació, treball en xarxa i sensibilització per a garantir un impacte positiu en la població atesa i en el concepte de la pròpia professió.

P.- Un desig per a aquest 3 de desembre
R.- El meu major desig per a aquest 3 de desembre és que totes les sol·licituds de grau de discapacitat siguen resoltes en un temps prudencial, com a màxim 6 mesos. Actualment hi ha una demora a la província de Castelló de 2 anys per a la resolució del grau de discapacitat.

Olga Sánchez és graduada en Treball Social per la Universitat de València. Actualment està cursant el màster de Treball Social Sanitari per la UOC. Té formació superior en Integració Social i també el cicle formatiu en grau mitjà d’Atenció a Persones en situació de Dependència.

NOTICIA EN CASTELLANO