Marta Beltrán: “El Treball Social Sanitari en Cures Pal·liatives no sols exerceix una labor professional, és un far de suport, comprensió i empatia per a la persona malalta i la seua família en els moments de major vulnerabilitat”

Castelló, 07/04/2025.- Reconéixer el Treball Social Sanitari (TSS) com a professió imprescindible en els equips de salut. Reivindicar la visibilitat dels seus professionals, la labor dels quals és clau per a garantir el dret a la salut – entesa com a complet benestar físic, mental i social – de totes les persones. Analitzar la intervenció del Treball Social en un camp encara desconegut com són les cures pal·liatives… De tot això parlem des de COTS Castelló, en aquesta entrevista amb motiu del Dia Mundial de la Salut, amb la nostra companya Marta Beltrán. Treballadora social a l’Hospital La Magdalena de Castelló, on coordina la Unitat de Treball Social, forma part de l’equip de professionals que treballa en Cures Pal·liatives, Medicina Interna per a convalescència i llarga estada, i les Consultes Externes de la Unitat de Neurologia de la Conducta i Demències (la unitat de referència de la província).

Pregunta.- Què tenen en comú aquestes tres àrees, des del punt de vista de la intervenció des del Treball Social?

Resposta.- Les i els treballadors socials sanitaris s’ocupen de secundar, guiar i acompanyar al pacient i la seua família en el procés de malaltia i en la seua posterior adaptació i integració a l’entorn. El Treball Social Sanitari es defineix com aquella “activitat que s’ocupa dels aspectes psicosocials d’individus, grups o comunitats, a través del diagnòstic i tractament dels factors socials que afecten el manteniment de la salut i l’aparició de malalties”. Donant-nos suport en el paradigma biopsicosocial, tal com defineix l’OMS el concepte de salut com “un estat de complet benestar físic, mental i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties”, el TSS és la disciplina que aporta el diagnòstic social sanitari a la resta de diagnòstics. Per tant, si ens centrem en la salut quan valorem les necessitats d’una persona i no tenim en compte les seues necessitats socials, ho estarem fent de forma parcial, oblidant-nos d’una de les dimensions vitals de l’ésser humà.

P.- En una jornada com la d’avui, Dia Mundial de la Salut, és necessari continuar reivindicant el Treball Social com a professió sanitària?

R.- Sí, i molt necessari. El no reconeixement a la professió de TSS crea una desigualtat de cara a garantir una adequada continuïtat de l’atenció sociosanitària integral i de qualitat a pacients i familiars oferida per la Sanitat Espanyola, deixant-la fora del sistema i del desenvolupament d’àrees funcionals, com la de Cures Pal·liatives (CP), en la qual es treballa.

Cal recordar que, ja l’any 1978, en la Conferència Internacional d’Atenció Primària, es va prendre com a referència la definició de salut que engloba un estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència de malaltia, sent aquest un dret fonamental. Això va suposar el desenvolupament de nous paradigmes que van dotar l’atenció a la salut d’un caràcter interdisciplinari.

P.- En què s’ha avançat i què queda per recórrer per a la seua posada en valor enfront d’altres professions de l’àrea de la salut?

R.- Des del meu punt de vista considere que la labor del TSS és més coneguda ara que fa 20 anys, quan vaig iniciar la meua trajectòria laboral, però, no obstant això, el reconeixement social de la nostra professió encara segueix afeblit. Per exemple, el TSS no està representat en la Conselleria de Sanitat, ni en els diferents serveis dels departaments de salut. I si volem oferir una atenció a la salut eficient, no podem dur-la a terme sense la intervenció de les i els treballadors socials sanitaris, atés que no podem perdre de vista a la persona, la família i la comunitat en general.

P.- La teua tasca es desenvolupa en l’entorn hospitalari. Quines ràtios de professionals del Treball Social existeixen en aquest moment als hospitals de la província? És necessària una major presència de treballadors i treballadores socials en aquests centres?

R.- Actualment, l’Hospital General Universitari de Castelló compta amb 520 llits i només hi ha 2 treballadores socials sanitàries. L’Hospital de La Plana està dotat de 371 llits i 2 TSS. L’Hospital Comarcal de Vinaròs té 171 llits i 1 TSS. L’Hospital La Magdalena té 129 llits i només des de fa un parell d’anys som 3 professionals del TSS. I a l’Hospital Provincial són altres 3 TSS per a 231 llits. En l’àrea de la salut, la professió del treball social incideix i intervé en la necessitat de reduir les desigualtats socials i sanitàries i, per a això, actua sobre els determinants socials de la salut des dels diferents àmbits: hospitalari, atenció primària, salut mental, addiccions, cures pal·liatives o salut pública. No tenim un nombre suficient de professionals de TSS per a atendre la població, perquè no crec que hi haja un tipus de pacient que precise més que un altre.

P.- Una de les unitats en la qual exerceixes la teua labor professional és la de les cures pal·liatives: quina percepció es té d’ells?

R.- Crec que la societat actual viu d’esquena al sofriment, a la mort, a la malaltia, per la qual cosa continua imperant el silenci que afecta les relacions pacient-família, dificultant l’expressió del malestar i, per tant, la seua resolució. D’ací la necessitat de comprendre i respectar la complexitat del sofriment humà i posar el focus en la necessitat d’un abordatge integral de la persona que es troba al final de la vida en totes les seues dimensions: física, psicològica, social i espiritual.

P.- Hi ha encara un cert estigma social? Per exemple: continuen vinculant-se a les últimes etapes de la vida? Què hi ha de cert en això i què no…?

R. Cert és que les cures pal·liatives són aquelles que proporcionen confort i suport als pacients i les seues famílies en el procés d’una malaltia incurable i en una fase de final de vida, però que sempre “es pot cuidar”. És una realitat que tots morirem, però si podem ser acompanyats en aquests moments de vida des d’una perspectiva pal·liativa, deixant-nos ajudar per a controlar aquells símptomes que ens produeixen distrés (tant a nivell físic, psicològic, social o espiritual), i és un equip interdisciplinari qui aborda al binomi pacient-família, podrem dir que hem cuidat amb dignitat fins al final.

P.- Al fil de la pregunta anterior, i amb l’objectiu de derrocar prejudicis: Què són les cures pal·liatives i quina importància tenen dins del sistema sanitari, i per a la dignitat i els drets de les persones?

R.- Segons l’OMS, les cures pal·liatives són les cures actives, totals i contínues de les malalties que no tenen resposta al tractament curatiu, aplicats per un equip multiprofessional, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima qualitat de vida del pacient i la seua família, responent a les seues necessitats bio-psico-soci-espirituals.
Com explica molt bé JC. Bermejo, no ha d’associar-se el concepte de “mort digna” únicament a l’eutanàsia, ja que el dret a morir amb dignitat implica aquest abordatge integral que oferim des del nostre hospital.

P.- ‘L’Estudi sobre el Coneixement i la Percepció de les Cures Pal·liatives a Espanya 2024’ constata que la falta d’informació sobre les CP dificulta l’accés dels pacients…

R.- Així és, falta informació, però també dificultat en l’accés, atés que a Espanya existeix un dèficit de recursos en cures pal·liatives. Si considerem que les CP són un dret universal de la persona, necessitem l’establiment d’unes polítiques sanitàries per part l’Administració per a poder arribar a tota la població que els necessite, dotant-les dels recursos suficients. És lamentable que Espanya no compte amb una Llei Nacional de Cures Pal·liatives que pose fi a les desigualtats territorials i que garantisca unes cures pal·liatives integrals i de qualitat a tota la població.

P.- En un àmbit que requereix, més si cap, d’una extrema delicadesa, empatia i acompanyament: Quin paper té el Treball Social en aquest recurs?

R.- L’origen de les cures pal·liatives està directament relacionat amb el Treball Social i la figura de Cicely Saunders, treballadora social, infermera i metgessa qui, a meitat del S.XX, va treballar i va investigar sobre la cura de les persones malaltes terminals en el St. Joseph’s Hospice de Londres i va contribuir a la instauració de nous centres per a l’atenció a persones al final de la vida. Hui dia, les i els treballadors socials sanitaris desenvolupem la nostra labor en aquest àmbit assistencial, formant part dels equips interdisciplinaris de Cures Pal·liatives, disposant de les competències necessàries i contribuint a l’atenció integral del pacient i l’acompanyament, atenció i mediació a la família.

P.- Quina és la teua tasca en aquest equip?

R.- Entre les meues funcions destacaria les de valorar el risc psico-soci-familiar tenint en compte la capacitat de resiliència; secundar, acompanyar i comprendre la situació de sofriment; orientar, assessorar i gestionar els recursos bàsics disponibles; coordinar el treball amb altres recursos comunitaris; mediar establint una relació d’ajuda honesta… En definitiva, estar disponible a oferir una escolta activa per a realitzar un diagnòstic social, avaluar necessitats per a dissenyar intervencions personalitzades i efectives, i acompanyar/cuidar al pacient susceptible de rebre cures pal·liatives i a les seues famílies/sers estimats, no sols en les situacions més sensibles de la vida, sinó al llarg de tot el procés de la malaltia.
Crec que el Treball Social Sanitari en Cures Pal·liatives no sols exerceix una labor professional, sinó que pretén ser un far de suport, comprensió i empatia per a la persona malalta i la seua família en els moments de major vulnerabilitat. En aquest escenari, la nostra presència guia a les persones a través de complexes decisions, facilita l’accés a recursos i serveis i proporciona un suport social i emocional indispensable en el viatge cap al final de la vida.

P.- A l’inici d’aquesta entrevista comentàvem la necessitat de posar en valor el Treball Social Sanitari, que continua estant invisibilitzat. En el cas concret del binomi Treball Social-Cures Pal·liatives, existeix un major desconeixement encara? Hi ha suficient formació, de les i els treballadors socials, en aquest camp?

R.- Tenint en compte que al desembre de 2023 es va publicar l’Ordre que arreplega les bases per a la creació de Diplomes d’Acreditació en l’Àrea Funcional de Pal·liatius, però al qual no podem accedir les i els professionals del Treball Social perquè no som considerats personal sanitari, la invisibilitat és major. Cal reconéixer que tant el Consejo General de TS com la SECPAL (Sociedad Española de Cuidados Paliativos) han manifestat les seues discrepàncies sobre aquest tema. Exigim la modificació de la Llei 44/2003 d’ordenació de les professions sanitàries per a seguir amb la nostra presència en els equips.

P.- Davant aquesta situació, quins són els reptes per a visibilitzar el TS en el sistema de salut general, i en l’àrea de les cures pal·liatives en particular?

R.- Com he comentat, els i les treballadores socials sanitàries som membres imprescindibles dins de l’equip de cures pal·liatives per a aconseguir eixe tancament adequat de la vida, al costat de tots els altres professionals que l’integren, per tant, si no estem, privarem a les persones del seu dret a rebre l’atenció social necessària. Plantege com a reptes continuar treballant i reclamant la incorporació del Treball Social en l’àmbit de la salut, continuar amb la formació en salut i fer investigació i publicar.

Marta Beltrán Villalonga és Graduada en Treball Social per la Universitat de València. Des de 2003 és treballadora social a l’Hospital La Magdalena de Castelló, on coordina actualment la Unitat de Treball Social.
Forma part de l’equip de professionals de Cures Pal·liatives – àrea en la qual ha centrat bona part de la seua formació -, Medicina Interna per a convalescència i llarga estada, i les Consultes Externes de la Unitat de Neurologia de la Conducta i Demències. Diploma en Cures Pal·liatives, compta amb àmplia formació en salut i treball social i ha participat en múltiples jornades, congressos i cursos de l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES).
Membre del Grup de TS de la SECPAL (Sociedad Española de Cuidados Paliativos), ha sigut a més vocal del Comité de Bioètica de la Comunitat Valenciana (2016-2020).

NOTICIA EN CASTELLANO