Professionals del Treball Social demanen no baixar la guàrdia en l'abordatge de la violència de gènere en temps de la Covid-19

Castelló, 24/11/2020.- El 25-N, Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència de Gènere, aterra en aquest 2020 marcat per la pandèmia en un escenari “diferent tant per a víctimes com per a les i els professionals de Serveis Socials que treballen braç a braç amb elles”. Així ho assenyalen des del Col·legi de Treball Social de Castelló, que s’uneix a la jornada per a exigir
que no es baixe la guàrdia davant una realitat “en la qual es pot donar el fenomen de l’escalada de la violència, d’ací la importància d’actuar sobre els micromachismes que poden encoratjar conductes violentes” –recorda el president del COTS Castelló, Jaume Agost- i per a alertar del que implica aquest canvi escènic lligat a la Covid-19, “com una major invisibilitat del problema pel confinament”.

“En l’abordatge d’aquesta realitat ens hem hagut d’adaptar a una forma diferent de treballar, amb instruments nous i que han distanciat el contacte directe i humà, i això repercuteix en la
manera d’atendre les dones víctimes de violència, així com altres situacions socials”, assenyala María Barrachina, treballadora social i col·laboradora en temes de gènere del col·legi castellonenc. “També és cert que les pròpies víctimes de violència han trobat noves vies d’accés als recursos, la qual cosa és positiva, i s’han fet campanyes i crides en la societat civil per a acudir als centres especialitzats en violència davant qualsevol indici de patir-la”, explica.

El col·lectiu de treballadores i treballadors socials de la província incideix també a no desviar la mirada de l’impacte a mitjà i llarg termini que la crisi de la Covid-19, “com qualsevol altra de tipus sociosanitari”, té en els col·lectius més vulnerables, “que ho són encara més quan hi ha
problemes socioeconòmics”. “Si ja és difícil eixir d’un context de violència de gènere quan es tenen recursos, imagina’t si a més aquesta possibilitat es veu minvada en dependre moltes
vegades dels recursos econòmics de l’agressor, o en trobar-se la víctima davant un futur socioeconòmic incert que oferta poques possibilitats per a afrontar la decisió d’abandonar un
nucli familiar de violència i iniciar una vida independent”, apunta Agost.

Una altra qüestió a tindre en compte és no oblidar que es tracta d’una realitat “que es desenvolupa majoritàriament en l’àmbit privat i això la invisibilitza. A l’inici del confinament van
augmentar les crides per situacions de violència, per tant aquesta violència sembla ser més gran del que les dades ens mostren, des del Treball Social hem de ser conscients d’això i estar alerta per a detectar aquests casos, ja que és part de la nostra professió”, afig Barrachina.

En aquest sentit, les mesures que haurien d’implementar-se des del Treball Social per a l’abordatge integral d’aquest drama social i per a mitigar els efectes negatius de la pandèmia
sobre les dones víctimes de violència de gènere, al marge del disseny de polítiques socials i desenvolupament de més recursos, passaria per “enfortir un teixit social que done cobertura a aquestes víctimes”.

“No sempre els i les professionals són presents davant aquestes realitats i per això teixir una xarxa social i comunitària que estiga sensibilitzada amb aquesta realitat, que genere vincles
socials entre la població i un espai en el qual la víctima no se sent sola, és una tasca pendent que ara en moments de canvi hauríem d’aprofitar per a desenvolupar”, defensa María
Barrachina.

La prevenció, un dels vèrtexs que perfilen l’abordatge d’aquesta xacra des del camp del Treball Social, continua necessitant passos més ferms segons el parer del col·lectiu. “La sensibilització i la prevenció són claus: com a professió social aquestes tasques són una part bàsica del nostre treball. No ens oblidem que també hem d’incorporar-la en el nostre àmbit més personal, hem de fer una tasca d’autosensibilització amb aquesta realitat”.

Al costat de la prevenció i sensibilització emergeix la necessitat de mantindre un altre dos pilars d’actuació: l’acompanyament de les dones víctimes de violència gènere, “que és el principi
fonamental de la nostra professió”, i la mobilització de recursos i polítiques socials.